Innovacions mecàniques en la tretzena edició del ral.li

L´evolució tècnica de les màquines és un procés que ha discorregut paral.lel a l´evolució esportiva de la cursa:
En un principi, tal com es van plantejar les primeres edicions del ral.li, els motocultors no presentaven modificacions, des dels seus treballs agrícoles passaven directament a la cursa i hi competien tota mena de màquines, tant de gasolina com dièsel. A mesura que el Transbetxí prenia més forma de competició, els motocultors més sol.licitats eren els Bultaco 250cc. de gasolina i actualment en són majoría.
Les primeres innovacions tècniques que van apareixer en el Transbetxí foren les barres antibolcada col.locades als carros i que a més permeten els copilots ajudar millor els pilots ja que faciliten l´execució dels seus contrapesos. Amb posterioritat, es començaren a utilitzar carburadors sobredimensionats i tubs d´escapament dels tipus “tubarro”, alguns d´ells artesanals, amb peces de motocicleta convenientment adaptats al motocultor.
Ja en avançades edicions del ral.li, s´hi acoplaren els acceleradors al puny del gas, en lloc del gatell utilitzat anteriorment, o també al peu, com si es tractara d´un cotxe, i inclús alguns d´ells als dos llocs. Apareixen els carros artesanals ultralleugers, res a veure amb els del principi, la majoria utilitzen suspensions independents amb amortidors de motocicleta. Els eixos comencen a allargar-se per donar una major estabilitat al vehicle.
En els últims anys les innovacions tècniques han estat moltes i de gran qualitat, els motocultors presenten una preparació extrema, la majoria dels equips participants utilitzen l´esmentat motor Bultaco 250cc., rectificats al límit per augmentar la seua cilindrada. Els embragaments funcionen en sec amb peces especialment mecanitzades. Els engranatges del canvi estan totalment modificats, aconseguint així els motocultors velocitats fins a 100Km./h. Els frens són hidràulics i alguns incorporen discos. Els pneumàtics mes utilitzats són de Scooter amb “tacos”, amb la finalitat d´aconseguir una major adherència i per tant una major velocitat, ja que compten amb més diàmetre i un major baló, el que també els fa més resistents a les punxades i reventades. Es munten suspensions a la direcció/manillar que faciliten un retorn més ràpid i en últim lloc tot i esperant futures edicions, on estem segurs que els participants ens sorpendran, ja van apareixent suspensions per als caps motrius, amb les complicacions afegides per haver de dissenyar, construir i desenvolupar trapecis, braços i ròtules de direcció.